Fets inconfessables

A voltes, hi ha temes que resulten un poc complicats d’escriure. Per exemple, a voltes m’han preguntat per què porte mesos a València sense treballar, m’han dit que com ho faig.

Tinc que confessar que, encara que cremí les meues maquetes (un acte que no deixa de ser art en sí mateix), no fiu el mateix amb els diners que li havia furtat a ma mare la nit anterior. Així que, sí, he de dir que li furtí uns quants bitllets a la mare que em va parir. Si no ho he dit abans, és perquè he tingut un poc de remordiments. Bueno, i un poc de paranoia. Tenia por que la CIA vinguera a per mi, perquè segur que ma mare ha posat una denúncia. Però ara ja estic més tranquil, perquè he llegit que el govern de l’estat espanyol està en contra de la violència policial i que em protegirà. Si he de dir la veritat, encara no sé molt d’eixe govern espanyol, pel que deien als Estats Units, era molt esquerrà, i això m’agrada.

Però “Espanya” no m’agrada, eh? Això que quede clar. El passat 9 d’octubre aní a la manifestació per la identitat nacional valenciana. Fou molt bonico. El que no sé és per què cancel·laren el concert d’Obrint Pas després… en l’underground que m’havien dit que eren, tenia moltes ganes de veure-los.

Actualitze: M’he informat millor i sembla que el govern espanyol no és tan esquerrà com em feien creure a mi als Estats Units… maleïda intoxicació mediàtica! Ara tinc por!